Havia vist algunes coses en doma natural, però quan ho proves i veus que no funciona ho deixes córrer. Un dia, vaig comprar un vídeo de Pat Parelli, Los siete juegos. No semblava gran cosa i si no estàs gaire interessat, és una mica avorrit. Però vaig veure que fent allò tenia el control del cavall peu a terra i que era una bona base per començar. A partir d’aquí i després d’invertir-hi moltes hores, vaig anar progressant i vaig adonar-me que els cavalls responen a altres estímuls, normalment menys apreciats. És com si estiguéssim separats per una cortina, la de la por que ens tenen com a depredadors que som, i quan aconsegueixes apartar-la, tot canvia.

És llavors quan t’adones que en realitat són observadors, que poden diferenciar moltes coses i que tenen una gran capacitat d’aprenentatge. No obstant això, cal que estiguin calmats i que utilitzis amb ells un mètode apropiat.

Ara fa quinze anys que treballo en aquesta línia. Veig que no ho sé tot i que em queda molt per aprendre. Però sí és cert, que mai no m’hauria imaginat poder fer el que estic fent amb els cavalls i les possibilitats que això m’ofereix.